Documental "Les treballadores tèxtils de Bagà"

Estrena del documental “Les treballadores tèxtils de Bagà” 

El proper divendres 2 de novembre, al casal de la vila de Bagà s'estrenarà el documental “Les treballadores tèxtils de Bagà”, un recull de vivències i testimonis de baganeses que van treballar a diferents fàbriques tèxtils de Bagà i de l'Alt Berguedà durant el segle XX que hem fet per encàrrec de l’ajuntament de la vila de Bagà. 

Més que la història del tèxtil de Bagà (una tradició centenària i sorprenent per la seva riquesa i aprofitament dels recursos existents), el documental és una fotografia de l'activitat tèxtil  a través dels ulls de 12 dones d'entre 45 i 95 anys que van treballar en fàbriques a l'Alt Berguedà durant els darrers 100 anys. La seva experiència vital mostra una comarca on les dones van haver de lluitar contra la desigualtat i una societat arcaica per tirar endavant la seva vida i la seva família. Entre altres aspectes de la seva experiència, parlen del fet que moltes van deixar de treballar en casar-se pel fet que era tradició, de les dificultats que van haver d'afrontar al començar a treballar amb 14 anys  o l'aventura de moure's per l'Alt Berguedà en ple hivern en condicions climàtiques extremes. 

El film també compta amb la participació de l'industrial Josep Escriu, de 87 anys, de la fàbrica de Ca l'Escriu, una fàbrica modesta però que durant bona part del segle XX va donar feina a moltes dones de la vila. Sorpren el seu testimoni pel que aporta des del punt de vista de l'empresari, donant a conéixer pels qui no vam arribar a viure-ho els incentius econòmics que rebien molts miners pel fet d'estar casats a canvi que la dona deixés de treballar. En molts casos aquest incentiu superava el que la dona cobrava i per tant l'abandó de la feina per part de les dones estava motivat tant pel costum social com incentivat per la societat. Una crueltat -en la meva opinió- més del sistema franquista i masclista on la dona era una figura decorativa. En aquesta línia, és curiós com les dones que es mostren més en desacord amb l'època que els va tocar viure son les més grans, les que van tastar la vida durant la república i que la guerra i el franquisme van tallar la progressió que tenien. Impacta el testimoni d'una d'elles que manifesta les seves ganes de continuar estudiant, però que ho va haver de deixar perquè en aquell temps les noies de 14 anys havien de treballar.

Les entrevistes es van enregistrar a la primavera i han col·laborat també en la realització del documental el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de Terrassa, el Museu Colònia Vidal de Puig-reig i el Museu Comarcal de Berga. Vam intentar enregistrar imatges dels darrers telers que van funcionar a Bagà, a la fàbrica Teixits Gonfaus, que va tancar portes l'any 2009. Malgrat haver mantingut converses amb el seu propietàri, no va ser possible accedir a l'interior de les instal·lacions i no vam poder gravar els darrers telers industrials de la vila. Sí que es van poder enregistrar els exteriors de les fàbriques més importants (la Fàbrica Nova - Teixits Gonfaus i la de Ca l'Escriu) i vam localitzar les restes de l'antiga fàbrica de Cal Parareda, desapareguda desprès d'un incendi abans de la guerra civil. 

La durada del documental és de 54 minuts i hi participen la Berta Pérez en la narració, la Laia Moya com a rapsoda i la Maria Marquès en l'elaboració del decorat del set d'entrevistes. 

Vull agraïr la tasca realitzada per la Pilar Perdigó, que ha esdevingut central de dades a la pràctica coordinant totes les dones interesades en el tema. Especialment agraïr tot el suport i la feina de convocar i trobar dones a les regidores Maria A. Viso i Filomena Noguera. Sense elles aquest documental no s'hagués pogut realitzar.

Un reconeixement especial mereix l'alcalde, Nicolás Viso, qui va tenir la pensada de fer aquest treball i que va tenir la confiança en Bergadrak, produccions audiovisuals per la seva elaboració. 

El documental es podrà visionar a Internet un cop s’hagi fet l’estrena oficial a Bagà. 

Tot i que el documental no és pròpiament la història del tèxtil, tinc l'esperança que més endavant podrem aprofundir en la temàtica i fer un nou documental sobre el tema i que la canalla de l'institut pugui aprofitar el testimoni d'aquestes dones per un bon treball de recerca que comenci allà on deixem la via oberta. De testimonis orals encara en sobreviuen i sobreviuran molts i de dades als arxius n'hi ha molt per explorar. Penseu que en el documental parlem de les fàbriques i no pas dels tallers tèxtils, que també n'hi va haver, en diferents èpoques i qui sap si encara n'hi ha algún.

Ben aviat, més informació en aquest blog.