El documental Les treballadores tèxtils de Bagà

Les treballadores tèxtils de Bagà por Hèctor Aranda Jaraba se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.

Documental "Les treballadores tèxtils de Bagà"

Estrena del documental “Les treballadores tèxtils de Bagà” 

El proper divendres 2 de novembre, al casal de la vila de Bagà s'estrenarà el documental “Les treballadores tèxtils de Bagà”, un recull de vivències i testimonis de baganeses que van treballar a diferents fàbriques tèxtils de Bagà i de l'Alt Berguedà durant el segle XX que hem fet per encàrrec de l’ajuntament de la vila de Bagà. 

Més que la història del tèxtil de Bagà (una tradició centenària i sorprenent per la seva riquesa i aprofitament dels recursos existents), el documental és una fotografia de l'activitat tèxtil  a través dels ulls de 12 dones d'entre 45 i 95 anys que van treballar en fàbriques a l'Alt Berguedà durant els darrers 100 anys. La seva experiència vital mostra una comarca on les dones van haver de lluitar contra la desigualtat i una societat arcaica per tirar endavant la seva vida i la seva família. Entre altres aspectes de la seva experiència, parlen del fet que moltes van deixar de treballar en casar-se pel fet que era tradició, de les dificultats que van haver d'afrontar al començar a treballar amb 14 anys  o l'aventura de moure's per l'Alt Berguedà en ple hivern en condicions climàtiques extremes. 

El film també compta amb la participació de l'industrial Josep Escriu, de 87 anys, de la fàbrica de Ca l'Escriu, una fàbrica modesta però que durant bona part del segle XX va donar feina a moltes dones de la vila. Sorpren el seu testimoni pel que aporta des del punt de vista de l'empresari, donant a conéixer pels qui no vam arribar a viure-ho els incentius econòmics que rebien molts miners pel fet d'estar casats a canvi que la dona deixés de treballar. En molts casos aquest incentiu superava el que la dona cobrava i per tant l'abandó de la feina per part de les dones estava motivat tant pel costum social com incentivat per la societat. Una crueltat -en la meva opinió- més del sistema franquista i masclista on la dona era una figura decorativa. En aquesta línia, és curiós com les dones que es mostren més en desacord amb l'època que els va tocar viure son les més grans, les que van tastar la vida durant la república i que la guerra i el franquisme van tallar la progressió que tenien. Impacta el testimoni d'una d'elles que manifesta les seves ganes de continuar estudiant, però que ho va haver de deixar perquè en aquell temps les noies de 14 anys havien de treballar.

Les entrevistes es van enregistrar a la primavera i han col·laborat també en la realització del documental el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de Terrassa, el Museu Colònia Vidal de Puig-reig i el Museu Comarcal de Berga. Vam intentar enregistrar imatges dels darrers telers que van funcionar a Bagà, a la fàbrica Teixits Gonfaus, que va tancar portes l'any 2009. Malgrat haver mantingut converses amb el seu propietàri, no va ser possible accedir a l'interior de les instal·lacions i no vam poder gravar els darrers telers industrials de la vila. Sí que es van poder enregistrar els exteriors de les fàbriques més importants (la Fàbrica Nova - Teixits Gonfaus i la de Ca l'Escriu) i vam localitzar les restes de l'antiga fàbrica de Cal Parareda, desapareguda desprès d'un incendi abans de la guerra civil. 

La durada del documental és de 54 minuts i hi participen la Berta Pérez en la narració, la Laia Moya com a rapsoda i la Maria Marquès en l'elaboració del decorat del set d'entrevistes. 

Vull agraïr la tasca realitzada per la Pilar Perdigó, que ha esdevingut central de dades a la pràctica coordinant totes les dones interesades en el tema. Especialment agraïr tot el suport i la feina de convocar i trobar dones a les regidores Maria A. Viso i Filomena Noguera. Sense elles aquest documental no s'hagués pogut realitzar.

Un reconeixement especial mereix l'alcalde, Nicolás Viso, qui va tenir la pensada de fer aquest treball i que va tenir la confiança en Bergadrak, produccions audiovisuals per la seva elaboració. 

El documental es podrà visionar a Internet un cop s’hagi fet l’estrena oficial a Bagà. 

Tot i que el documental no és pròpiament la història del tèxtil, tinc l'esperança que més endavant podrem aprofundir en la temàtica i fer un nou documental sobre el tema i que la canalla de l'institut pugui aprofitar el testimoni d'aquestes dones per un bon treball de recerca que comenci allà on deixem la via oberta. De testimonis orals encara en sobreviuen i sobreviuran molts i de dades als arxius n'hi ha molt per explorar. Penseu que en el documental parlem de les fàbriques i no pas dels tallers tèxtils, que també n'hi va haver, en diferents èpoques i qui sap si encara n'hi ha algún.

Ben aviat, més informació en aquest blog.

Promoció per emprenedors i empreses

Per presentar una empresa al món, més que mil paraules, les imatges obren moltes més portes. En 20 segons es pot explicar tot un negoci, tal i com podeu veure en aquest vídeo. Les presentacions en power point son massa estàtiques i amb un vídeo el dinamisme que podeu comunicar és molt més directe i diu més de vosaltres que 50 diapositives amb text que ningú llegeix.

Posem a l'abast de l'emprenedor l'eina de vídeo i per això ens adaptem a les necessitats i a la situació actual.
Preus tancats per emprenedors i empreses:


Peça de vídeo de 20 a 30 segons  150 euros
Peça de vídeo de 1 minut              300 euros

Per peces de més durada, consultar preus. Les tarifes no inclouen IVA.

Edward R. Murrow. Reflexions sobre la tv - 1

Cap on ha d'anar la televisió i com ha de ser la informació i l'entreteniment que en ella s'ofereix ja va ser un tema de reflexió que l'insigne periodista Edward R. Murrow va fer als anys 50 del segle XX, desprès d'haver protagonitzat un dels capítols més brillants per la lluita per la llibertat de premsa en el seu programa "See it Now" i la seva resistència al macarthyisme.

Han passat 60 anys i el seu discurs es més viu que mai. Quina ha de ser la funció de la televisió, l'entreteniment o la informació? Aquesta dualitat, encara no s'ha resolt. Hi ha qui diu que totes dues son compatibles, però en l'època de la immediatesa i dels 140 caràcters, la televisió perd protagonisme informatiu i veu molts cops de fonts contaminades, exhibint molts dels informadors submissió i dependència d'interessos empresarials, corporatius i polítics, tot per l'audiència.

Hem resisteixo a creure que la televisió només és per entretenir. Crec que el mitjà encara permet formar, portar la cultura i l'ensenyament, la reflexió i la inspiració a moltes llars. M'avergonyeixen alguns espais televisius de les cadenes estatals i de la nostra, de TV3. La crisi no pot ser una excusa i el nivell d'exigència no pot ser només a nivell tècnic: cal establir uns mínims de qualitat i de contingut.

Desprès d'un temps com a free-lance, arriba el moment que hem plantejo què vull fer dins del món audiovisual i quin producte vull crear. Reflexions com la que va fer en Edward R. Murrow son referents vàlids encara avui dia. Si heu arribat fins aquí, us transcric el discurs que va fer el periodista i que cadascú tregui les conclusions que vulgui.

Discurs d'Edward R. Murrow a la convenció de directors d'informatius de ràdio i televisió el 25 d'octubre de 1958

“ Això pot ser que no agradi a ningú. Al final d'aquest discurs potser que alguns acusin a aquest periodista de mossegar la ma que li dona menjar i que acusin la seva entitat d'haver acollit idees herètiques i fins i tot perilloses. En canvi, la complexa estructura de cadenes, agències de publicitat i patrocinadors no viurà cap commoció. És el meu desig i el meu deure adreçar-me amb franquesa a vostès per parlar del que passa a la ràdio i la televisió. I si el que dic comporta responsabilitats, només jo sóc responsable d'haver-ho dit. La nostra història la marcaran els nostres fets i si d'aquí a cinquanta o cent anys encara queden historiadors i es conserven cinescopis d'una setmana de totes tres cadenes, s'hi trobaran enregistrades en blanc i negre i en color, proves de decadència, escapisme i aïllament de la realitat del món en que vivim. Actualment som rics, grassos, acomodats i complaents. Tenim una al·lèrgia innata a la informació desagradable o molesta. Els nostres mitjans de masses ho reflecteixen. Però sinó deixem de pensar només en els beneficis i reconeixem que la televisió té com a objectiu principal distreure'ns, divertir-nos, enganyar-nos i aïllar-nos, la televisió i els que la financen, els que la miren i els que hi treballen, es poden adonar massa tard del seu error.

Abans he dit que la nostra història la marcaran els nostres fets. Si continuem així, la història es venjarà i no trigarem gaire a patir-ne les conseqüències. De tan en tan, hem d'exaltar la importància de les idees i de la informació. Somiem i imaginem-nos per exemple, que un diumenge a la nit, una franja normalment ocupada per Ed Sullivan, se cedeix a un anàlisi de l'estat de l'educació pública. I al cap d'un parell de setmanes, una franja que normalment ocupa Steve Allen es dedica a un estudi en profunditat de la política americana al pròxim orient. En sortiria perjudicada la imatge corporativa dels seus patrocinadors? S'enfurismarien i protestarien els accionistes? Què passaria, més enllà que uns quants milions de persones haurien rebut una mica d'informació sobre temes que poden determinar el futur d'aquest país i per tant el futur de les empreses. Als que diuen la gent no s'ho miraria, no els interessaria, només miren per ells, tot els és igual i viuen aïllats, només els puc respondre, que en opinió del periodista que els parla, hi ha proves abundants que rebaten aquest argument. Però encara que tinguessin raó, què hi podem perdre?

Perquè si tenen raó, i aquest instrument només serveix per a entretenir, divertir i aïllar, la pantalla comença a fer pampallugues i aviat ens trobarem que la lluita està perduda.

La televisió pot ensenyar, pot educar i si, fins hi tot pot inspirar. Però només serà així si les persones estem disposades a fer-la servir amb aquests fins. Sinó, només serà un garbuix de cables i de llums en una caixa.

Bona nit i bona sort.

 

Les festes del Berguedà. Vídeos de promoció turística IV

El darrer vídeo dels 4 que vam realitzar per la promoció turística és també una mostra de les festes que s'organitzen a la comarca. Com que era gairebé impossible explicar visualment totes les festes de la comarca en un sol vídeo, vam triar-ne 3 representatives del Berguedà.

La Patum, amb tota la seva força visual i històrica és la part més important del vídeo, amb espectaculars imatges de La Patum de l'any 2010. És la festa que defineix Berga i el Berguedà i el pilar bàsic on s'estructura tota la societat berguedana. Vam voler mostrar totes les comparses en menys de 5 minuts, seguint l'ordre de cadascuna d'elles amb l'esclat final del salt de plens, oferint un petit tast només amb imatges i música del que és La Patum.


La festa del Segar i el Batre d'Avià ens va servir com a exemple de les tradicions artesanals del Berguedà i l'arrelament que les festes tenen al calendari de cada poble. Vam triar aquesta festa per la seva vistositat, espectacularitat i peculiaritat, a més de ser una tradició que comparteixen poblacions del Baix Berguedà (Avià) i de l'Alt Berguedà (Gósol)

Finalment, la festa de la Fia Faia de Bagà com a signe identitari de l'Alt Berguedà com a zona de muntanya pirinenca. Un ritual que ens arriba directament dels atàvics temps pre cristians amb cultes al solstici d'hivern i que Bagà i Sant Julià de Cerdanyola han sabut conservar i fer arribar al segle XXI.

Tant en l'entrada com en la sortida del vídeo hi ha altres festes importants que ben bé mereixen ser objecte del mateix tractament que les 3 protagonistes, com son la festa de la Corrida de Puig-Reig, el concurs de gossos d'atura de Castellar de N'Hug o la festa dels Elois de Berga. D'algunes d'aquestes festes, només surten petits fotogrames i ens van servir per mostrar la riquesa festiva i tradicional del Berguedà

La natura del Berguedà. Vídeos de promoció turística III

Tercer vídeo dedicat a la promoció turística del Berguedà. Aquesta peça pretén ser un tast de les activitats i l'extraordinària riquesa natural de la que gaudim a la comarca i que han fet d'aquest indret un lloc privilegiat per observar, caminar, gaudir i divertir-se a la natura.

Per fer aquest vídeo vam col·laborar amb l'oficina de turisme del Berguedà, la gent d'Indòmit, del parc de Palomera, de Volem, el parc Natural Cadí Moixeró i la gent de Vilaformiu. A tots ells moltes gràcies!!!!!

Vídeos de química

En aquest enllaç podeu visualitzar els vídeos que vam fer per la branca de química de la  UPC entre el 2009 i el 2010. Aquests vídeos van ser guardonats amb el 13è premi a la qualitat a la docència universitària per la Universitat Politècnica de Catalunya, el premi "Ciencia en acción" 2010  en la modalitat de materials didàctics  de ciència suport no interactiu.

 http://www.canalupc.tv/channels/materials-per-al-coneixement

La cuina del Berguedà. Videos de promoció turística II

Desprès d'un petit parèntesi, tornem amb el segon lliurament dels vídeos promocionals de turisme del Berguedà. El vídeo pretén ser una mostra dels productes culinaris que es poden trobar a la comarca barrejant productes artesanals amb la cuina del bolet i els plats que es fan a restaurants berguedans.  Els vídeos es van fer durant l'any 2010 i es poden visionar a youtube i al web de turisme del consell comarcal, www.elbergueda.cat.